He estat passant el Sant Joan a un petit poble del Pirineu que només té uns 60 habitants que hi viuen tot l'any, és diu Isil.
Avui hem anat al poble d'abaix, Esterri d'Aneu a comprar i a fer alguns recados, cosa que a Isil com que només te unes 30 o 35 cases, tot lo altre són apartaments i només hi ha un bar restaurant que es diu La Tona. Així que hem passat el matí a Esterri.
Hem agafat el Sigur, que per qui no ho sàpiga és el meu gos, i ens en hem anat als afores del poble a jugar amb ell al costat d'uns prats.
Quan la mare li ha tirat un tronc a un dels camps del costat del camí, al Sigur perquè l'anés a buscar com que plovia el Sigur en perdia el rastre, quan de sobte s'allunyà i es topà amb un cabirol (mamífer molt semblant al cèrvol, peró amb la cua blanca) i el començà a perseguir fins molt lluny. Se sentien els crits del pobre cabirol corrent, i l'herba de quan corrien, al cap d'un minut o dos de córrer com bojos pels camps, el Sigur va parar esgotat i va sentir el crit del meu pare i va tornar.
Ha sigut molt divertit, no ho oblidaré mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada